IV Cursa de les Roques

La Cursa de les Roques d’Horta de Sant Joan (amb gairebé 25km i 1300+) és l’última del Circuit de les Terres de l’Ebre, i en el meu cas l’última del calendari, però és tan maca i a la darrera edició m’ho vaig passar tan bé, que no podia deixar de tornar-hi.
Aquest any el temps va acompanyar força més que l’any passat, i l’espera a l’àrea de la Franqueta va ser molt més agradable. M’havien comentat que hi havia canvis en el recorregut, i en desconeixia el perfil, així que l’única referència que tenia és que la primera part era tècnica i amb força desnivell i la segona algo més corredora.

Era conscient que prenia la sortida molt justa de forces, així que hauria de gestionar molt bé l’últim cartuxet de la temporada. Vaig sortir conservadora i algo poruga fins que no vaig començar a notar sensacions. La meva pujada a la Punta Blanca no va ser massa espectacular, però vaig veure que més o menys me’n sortiria, així que vaig guanyar confiança. També em va ajudar moltíssim veure que, sense voler, havia començat un tira i arronsa amb la corredora del Maestrazgo. Al llarg de tota la cursa, en cap moment ens vam distanciar més de mig minut l’una de l’altra. Ella va fer una espectacular baixada de la Punta Blanca, mentre que la meva va ser un xurro, la pitjor de la temporada amb diferència. Portava les sabates més gastades del que pensava i relliscava pedra si i pedra també. 
la Punta dels Cucons anàvem tan pegades que li sentia la respiració. La seva era intensa i li permetia pujar a un bon ritme amb aparent facilitat i la meva era molt més planera a canvi d’un mal de cames horrorós, com si portés una roda de camió lligada a cada turmell. Hi havia moments que m’agafaven ganes de parar i dir no puc més!!!! però per sort sóc caparruda i em costa molt amollar. 
La següent baixada la recordava de l’any passat, perquè m’havia encantat, i aquest any també! Igual que un ziga zaga que seguia. Buff! El millor tram! D’altra banda la pista de la Tàpia se’m va fer molt dura.  Avituallant ràpid havia aconseguit distanciar-me uns metres, però seguíem molt juntes i jo anava molt escassa de forces. Més enllà d’anar amb l’estómac buit, la passa estomacal que arrossegava no em va portar problemes, inclús, i per trobar-li algun avantatge (si és q en té), em va permetre guanyar temps als avituallaments, ja que tot em donava vasca i no m’entrava res, així que amb l’ajuda de Xavi (i he de reconèixer que és gràcies a ell) no vaig parar en cap. Va ser com córrer tota la cursa en reserva.
Passada la Serra d’Horta, vaig deixar de veure a Estefania. Pensava que no la veia perquè la tenia just al revolt, així que jo seguia buscant raons per les quals no afluixar, i buscant buscant vaig entrar al poble, encara amb la mosca al nas pensant on era ella. Al final, vaig entrar segona amb 3h26m, i just creuar l’arc em vaig esperar per felicitar-la. Llàstima que unes cintes donaven peu a confusió a poc més d’un km de l’arribada i la van confondre. Em va saber molt greu perquè va fer una grandíssima cursa, és una molt bona corredora i gràcies a ella vaig patir com una condemnada des del km0 i m’ho vaig passar molt millor que corrent “sola”.  Va ser un fair play que em va fer treure aquelles forces que pensava que no tenia.
I a part d’Estefania, també vull donar les gràcies a Xavi, que podria dir que sense fer res fa molta feina. Mooooltes gràcies a Rafa i a Sonia (més que feina ells van fer màgia).  Gràcies a l’Heura per esgolar-se per aquestes muntanyes de Déu [però filla, t’he de dir que hi ha moments que tu cridaves tant i jo anava tan fosa que em feia fins i tot vergonya perquè no corresponia la teva emoció amb la meva penúria jajaajajajaj] I que no m’oblidi de felicitar a les companyes de podi Ragna i Noemí.

Gràcies a l’organització i a la gent d’Horta per aquesta cursa, impecable al meu gust i per menys que pugui, m’hi veuran un altre cop l’any que ve. Enhorabona perquè teniu una de les millors curses del circuit.
Ah! i els 200€ de premi…ja estan invertits en la nova joguina de la temporada d’hivern!!!!! una nova disciplina que em ve molt i molt de gust!

via impossible is nothing

by Thais

Organització

Sponsor #1 Sponsor #4 Sponsor #5 Sponsor #2 Sponsor #3

Sponsors

54è Dia del Camí de Muntanya de la IV Vegueria…

Introducció L’Extrem Tivissa organitzem aquest any 2018, la festa dedicada als excursionistes de la nostra vegueria, per descobrir tots junts, un…

01 Nov 2018 Caminar per Tivissa Extrem Team Tivissa General Extrem Tivissa No comments

Read more