PRIMERA PART DELS 15 DIES O TRANSVULCANIA ’12

Primer objectiu complert, TRANSVULCANIA a la saca!

Que emocionant això de marxar cap a una cursa dos dies abans, amb amics, aeroport, avió, caseta amb piscineta… Pos res després del viatge,visitar una mica l’illa i descansar a la casa de Puntallana divendres a la tarde ens apropem a Llanos de Aridane a recollir lo dorsal i assistir al breafing.
Per tota l’illa es respira a cursa però a l’arribar a Llanos es respira i es veu, cartells, valles, arcs d’arribada i molts cracks. La veritat és que tota la gent de l’illa sap lo que es la Transvulcania i això es nota.
Després de la recollida del dorsal és hora de marxar cap a casa, que només de veure lo marcador que el tenien restant les hores que quedaven per la sortida un es posava nerviós.
Arribem a casa sopar i preparar los tracalets que al cap de res tornariem a estar entaulats però esmorzant.
Doncs si, lo despertador sona a les 2:45 de la matinada (si,si a les 2:45) a les 3 a esmorzar puntuals que a un quart haviem de marxar, que la sortida ens queda a una hora i mitja del lloc on teniem la casa (i piscineta que tant vam recordar durant la cursa).
Després de donar voltes i voltes per aquelles carreteretes arribem al Faro de Fuencaliente (quines ganes de sortir que teniem). Aparquem i ens esperem una estona al cotxe a esperar per passar lo control de sortida a la platja, a les 6 menos quart passem lo control i entrem al corralillo per posar-nos més nerviosos. Ens posem al costat de la tarima del speaker i lo que va passar ja ho contarà la nostra crack….
Sis de la matinada i tret de sortida d’un dia llarg i calurós. Ens donem sort uns als altres perque en aquestes proves encara que vulguis cada un ha d’anar al seu ritme, encara que anant amb la Thais he trobat que seguim un ritme molt bo i ens va be.
La primera part de la cursa consta d’una pujada constant i bastant derrapadora (terra volcanica com si estiguessis a la platja), en 7 quilòmetres ens trobem el poble de Los Canarios on hi havia tanta gent que et feien sentir com un corredor del Tour de França (impresionant!!). Després de pujar i pujar arribem a una zona més plana que semblava la lluna i per allà el quilòmetre 27 arribem a El Pilar on ens esperen l’Heura i la Berta, després de fer uns quants quilòmetres amb curvetes i un parell de quilòmetres caminant.
Després de l’avituallament del Pilar venen uns quants quilòmetres plans per una pista de terra (una mica aburrida) i després tornem a pujar, baixar, pujar i tornar a pujar per arribar al punt més alt de la cursa (Roque de los Muchachos 2426 m.). Menjar, beure i descansar a l’avituallament per començar lo més dificultos de l’ultra, una baixada d’uns 15 quilòmetres (abans tornem a trobar a l’equip d’assistència) per arribar una altra vegada a nivell del mar.
Una baixada difícil i segons quins llocs tècnica o molt tècnica (i més amb los quilòmetres i hores que portavem!). Al arribar al nivell del mar  entrem al Puerto de Tazacorte i d’allí ens queden només 5 quilòmetres per arribar a la meta, però aquests 5 quilòmetres es fan llargs i llargs (carretera asfaltada i senderet empedrat amb 300 m+). Però finalment s’entra a Llanos de Aridane per una avinguda llarga però molt agraida per tota la gent que hi ha pels carrers i a l’arribada esperada.
Per part dels nostres components  la cursa va anar de diferents maneres, per part del crack i el nostre mestre sembla que no passin los anys. Com un xavalin, lo Bena (com diuen los del Trote) va anar fent  i quilòmetres després de quilòmetres va arribar a Llanos en 12:44 h. La Thais i jo després de fer la primera part sols, la meitat amb lo mestre i la part final amb molta calor i moltes ganes d’arribar vam arribar en 13:20h. I per últim lo diesel de l’Eduard va anar perfecte la primera part però a falta de 20 quilòmetrets va pagar la calor i potser la falta de menjar i va haver de deixar la cursa al quilòmetre 54.
Res mes, només dir que vam passar  un finde llarg molt a gust i ja tenim una altra ultra al sac. 
Ara sense casi descansar tornarem a fer les maletes perquè divendres marxem cap al País Basc, com los cracks de la Transvulcania, a  la Zegama-Aizkorri.
Au ja explicarem com ha anat!
Salut

via Extrem Team Tivissa

by Extrem Team Tivissa

Organització

Sponsor #1 Sponsor #4 Sponsor #5 Sponsor #2 Sponsor #3

Sponsors

54è Dia del Camí de Muntanya de la IV Vegueria…

Introducció L’Extrem Tivissa organitzem aquest any 2018, la festa dedicada als excursionistes de la nostra vegueria, per descobrir tots junts, un…

01 Nov 2018 Caminar per Tivissa Extrem Team Tivissa General Extrem Tivissa No comments

Read more