Marxa Marato BTT del Riu Ebre

Sortim a quarts de vuit del mati cap a Xerta per participar a la VI Marxa Marato btt del riu Ebre, tercera prova de la Xallenger. Arribem amb temps de sobres per poder anar a buscar dorsals i posar-ho tot a punt. Saludem als habituals d’aquestes proves, sobretot gent de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre i fem les fotos de record.
Abans de les 9 ja estem a punt però encara haurem d’esperar una miqueta per raons tècniques. Finalment sortim amb deu minuts de retard per la Via Verda direcció cap a l’estació de Benifallet. Aquest es un tram neutralitzat i tothom s’ho pren amb calma, excepte l’Angel que no para de passar gent i desapareix per allà al davant. Al cap d’uns vuit quilometres deixem la Via Verda i agafem una pista de pujada que comença suau però que poc a poc es va enfilant fins que has de posar peu i caminar.  Arribem dalt i comencem un tros que anirà planejant fins al Pinell on hi ha el primer avituallament i on se separen la curta de la llarga, encara que hi ha gent que no ho veu i acabarà fent la llarga.  Aquí lo nostre grup ja s’ha partit: l’Antonio vol fer bon paper i s’ha posat piles noves, desprès Josep i Victor al seu ritme de sempre igual que Jaume una mica mes enrere i finalment los veterans que mos ho prenem amb molta calma perquè, com que no guanyarem, tampoc cal que anem a patir. A mes, avui lo sol apreta i ho acabarem pagant. Sortim del Pinell i, desprès d’una baixada xaladora i rapida, comença la primera pujada forta que fem sense massa problemes. Arribem a dalt i com que tot lo que puja desprès baixa, doncs baixem. Primer per una pista ampla i desprès per una sendera amb algun pas complicat que s’acaba al costat del riu. Aquí agafem un camí asfaltat que acaba a les famoses escales de Miravet: l’Antonio i jo les vam pujar totes menys l’últim esglaó i és una pujada matadora. Sort que desprès es baixa per dins del poble i es planeja fins al pas de barca per poder recuperar les forces. Aquí hi ha un altre avituallament i el segon tram neutralitzat.
Trobem a Josep, Victor i Jaume que també estan esperant la barca. L’Antonio ja es a l’altra banda. Pugem a la barca en plan marabunta perquè ningú es volia quedar a terra. Per això vam fer el viatge amb una roda a l’orella, un manillar enganxat al fetge i un pedal clavat a la cama. Tot i això, hi havia molt bon ambient amb tota la gent fent broma i pegant-li crits al del 600 roig que estava una mica afectat de trobar-se rodejat de tanta bici. Segur que recordarà lo dia que va travessar lo riu. L’arribada a l’altra banda també va ser  complicada perquè quan ja estàvem a punt de desembarcar, la barca se’n va tornar cap al mig del riu. Lo barquer va suar de valent per tornar-mos al lloc. Un altre que també recordarà aquest dia. Un  cop desembarcats comencem a pujar cap a Rasquera on hi ha un altre avituallament i la font de la plaça per omplir aigua amb gust de cloro. Sortim de Rasquera i comença la segona pujada forta del dia. Aquesta serà molt més dura pels quilometres acumulats i la calor que ara si que apreta. Primer anem per la carretera vella i desprès agafem una pista que puja i puja i puja. Arribem a dalt i ara cap a baix de tot però quan arribes a baix torna a pujar i aquí començà lo festival de rampes: primer als bessons que no va durar gaire i després a la cuixa que si que va durar i que em va fer baixar de la bici. Des d’aquí i fins a l’arribada va ser un patiment constant de notar com pujaven i anar fent massatges o parar un minut per poder recuperar-me. Arribem al coll i avall cap a Benifallet on hi havia l’últim avituallament i on vaig estar una bona estona esperant l’Angel i que em va servir per poder descansar lo suficient per fer l’ultima curta però intensa pujada que t’acaba destrossant. Vaig arribar dalt justet, justet i ara nomes quedava baixar fins a la Riberola i l’estació de Benifallet. Ja hi som. Des d’aquí anem xino-xano per la Via Verda on s’agreix lo pas per dins dels túnels i la fresca que t’hi trobes. Finalment arribo a Xerta sol i amb rampes a tot lo cos. L’Angel arriba cinc minuts després perquè s’ha hagut d’aturar per ajudar a una padrina que havia caigut davant seu. Anem a buscar la samarreta de record i un bon plat de pasta. La cervesa s’ha acabat. Aquest es lo càstig per ser dels últims d’arribar. Que hi farem. Mengem, fem les fotos de rigor i carreguem les bicis al cotxe. Ara és l’Angel qui te problemes amb los bessons i es queda tieso com un pal. I des de Xerta fins a Ginestar jo vaig amb rampes a la cuixa. Quin festival!! Després sabem que, qui mes qui menys, ha tingut problemes de rampes o calambres, com diuen per aquí baix.
Aquesta es la cursa mes dura de la Xallenger amb diferencia. Son 65 quilometres amb 1200 metres de desnivell i molta calor. Realment esgotadora, però com sempre diem, l’any que ve repetirem. Nomes demanar-li a l’organització que pensi en tots los participants i no nomes amb los primers perquè hi va haver alguns avituallaments on lo líquid estava justet i calent i a l’arribada no quedava cervesa i les talles mes corrents de samarretes s’havien acabat: nomes quedaven M i S. S? En una cursa on nomes hi participa una dona? Vinga nois, que ho podeu fer millor.

via btt Tivissa

by btt Tivissa

Organització

Sponsor #1 Sponsor #4 Sponsor #5 Sponsor #2 Sponsor #3

Sponsors

54è Dia del Camí de Muntanya de la IV Vegueria…

Introducció L’Extrem Tivissa organitzem aquest any 2018, la festa dedicada als excursionistes de la nostra vegueria, per descobrir tots junts, un…

01 Nov 2018 Caminar per Tivissa Extrem Team Tivissa General Extrem Tivissa No comments

Read more