VI marató de muntanya de Berga

Dura, una de les curses més dures que he fet. Dura per tot, lo temps, lo terreno i l’estomeg que no el tenia fi.

Lo dissabte va estar plovent tot el dia, però l’organització quan van fer la xerrada per la tarde ja ens deia que el diumenge hi hauria un descans i podriem correr la cursa. Com ho sabien, fins a les 6 de la matinada del diumenge va estar plovent. Durant la cursa va anar plovent alguna estona però la pluja va ser soportable.
Després de la xerrada (per cert molt bona i ràpida) vam fer una cosa que si el dia següent teniu una marató com la Berga us aconsello que no ho feu, anar a sopar amb tota la colla de la “pitina” de la Berta. Clar vam sopar massa bé i a l’arribar al pis no podia dormir del tip que estava.
Diumenge a les 5:30 del matí em toca lo despertador, quan m’aixeco noto que encara tinc lo sopar a la gola. Esmorzo, no gaire, i marxo cap al passeig on es dona la sortida.
De la cursa no se per on començar ja que entre lo desnivell, l’aigua, lo fang i les caigudes podria estar dos dies escrivint coses.
Des de la sortida aquesta cursa sempre tira cap amunt i amunt, sortint del poble i fins la meitat de la cursa hi ha un desnivell acollonant. Des del poble que està a 700 m. vas pujant fins arribar a dalt de la Gallina Pelada (per mi sempre serà gallina peluda) a 2300 m.
Lo primer tram consta d’una pujada de 12 km fins als Rasos de Peguera (estació d’esqui tancada), allà comença una baixada d’uns 300 m per després empendre la pujada d’uns 3 km per arribar a dalt de la cresta. Dalt de tot ens vam perdre la vista increible que hi ha per culpa de l’espesa boira.
Seguint la cresta de la Gallina Pelada i començant a baixar trobem lo refugi d’Ensija i a partir d’allà tenim una baixada terrible fins al poble abandonat de Peguera. Després tornem a pujar uns quants quilòmetres per tornar als Rasos i d’allà començar el retorn cap a Berga. Als Rasos m’espera, com no, l’Heura amb tota l’infrastructura d’una acompanyant de lujo.
Tornant cap al poble em trobo, a l’últim avituallament (Queralt), al David (vei de la “pitina” i del Quim) i amb ell baixo fins a l’arribada on arribo després de 42 km 3000 m+ i 6:22 m.
Dura, va ser molt dura, però al final vaig disfrutar moltíssim i felicitar l’organització per un recorregut increible, uns bons avituallaments i un marcatge que no havia vist mai.
Salut.
Ah, com podeu veure la Berta no va venir a animar-me. Em va fer el salt per anar a veure i tocar lo tabal de la Patum.
La nena mos a sortit patumaire! i no vegis lo contenta que està a pitina (padrina) i familia.
Au pos, salut, cames i Patum!

3 Comments

  1. joaquim

    Si això de la Marató és l'excusa per anar a fotre's un senyor sopar la nit anterior, que ja ho sé jo que és així. Molt bé, Xavi, bona cursa i bona crònica.

  2. GinesGon, la fruta del campeón...

    eick!
    t'haurem de marcar de prop!
    crec que estos "antrenos" amb secret han pujat de nivell!Vols dir que no dorms amb una camara d'aquelles d'oxigenació???O es que a la UVI t'han posat "ascales" i no pares de pujar i baixar???
    ets un crack! Amb lo dropet que eres al futbol…

  3. Thais

    q makina! qm la fartera del sopar és xq al briefing et van asustar i vas pensar q si sha d morir al menos q sigui fart? lo q no sabien ells és q tu no tens límit eh!mb! segueix sumant km q al final lo gps té dirà q no en sap més d contar