Dissabte em vaig desplaçar fins Barruera, situada a la Vall de Boi. On es disputava la I Cronoescalada a les Roies de Cardet, amb una distancia de 4 kms i 1364 m positius.
A l’arribar el 1er que vaig fer es anar a buscar el dorsal i mirar quina de les muntanyes escalaríem. Totes ja em semblaven prou empinades. Jejeje
A les 16:30 es donava la sortida conjunta (dones i homes), que devíem ser uns 150 corredors aproximadament de les quals havia alguna que altra cara coneguda. Els primers metres els varem fer per dins de Barruera i desprès agafant un camí super empinat. Anava situat dins dels 30 primers, el ritme era molt fort i el pulsòmetre ja em marcava 180 ppm. Vam empalmar el camí amb una petita sendera i au, cap amunt. Seguia entre els 30 primers però el ritme era fortíssim i les pulsacions ja les tenia a 205 ppm. Brutal. Vaig afluixar una mica perquè vaig pensar “amb aquest ritme no arribo a dalt”, fins arribar a les 180 ppm. Això si, vaig perdre amb un moment unes 20 posicions. Ja portava uns 30 minuts i vaig trobar un ritme bastant còmode i reservant una mica pel final de la cursa que es quan sempre em trobo millor. Segur que anava dins dels 60 primers i ja em situava ja quasi ve al tram final de la cursa i es quan vaig canviar el ritme. Començant a passar gent i era dels pocs que corria cara amunt (sempre fent pauses caminant per recuperar-me). Continuava passant gent de les quals em costava molt retallar aquells metres que ens separaven. Quan vaig veure el pic de les Roies (situat uns 2444m) em va donar forces per continuar corrents, ja em faltava poc. Al final vaig marcar 1h 20m i em sembla que vaig arribar el 45.
Ara em tocava baixar, lo que més m’agrada.

Una dutxa i per avall (pa Tivissa) que dema teníem una piraguada.

M’ho vaig passar molt bé i vaig gaudir un cop mes de la muntanya. Va ser un bon entreno per la Cuita el Sol i per la gran cita d’aquest diumenge a Paüls.

P.D.: La classificació encara no l’han penjat i per això no se qui la va guanyar.

Salut i cames

By Adrià