La veritat és que no sé com plasmar per escrit tot el que em viscut alguns extremeros el passat cap de setmana. Ha estat genial en tots els sentits. Per començar, el passat divendres era el dia escollit per anar a esquiar, aquest cop, al Pirineu Francés. Ens vam desplaçar al petit però acollidor poble francés de Osséja, a la comarca de l’Alta Cerdanya. Vàrem escapar-nos una bona colla: Julio i la Sónia, l’Alex i la Laura, los germans Alonso, l’Eloi de Capçanes, Josep Mª Cedó i un servidor. Allà ens esperava una bonica casa rural, vaja, la típica casa que coneixem de la Cerdanya; amb fusta al sostre i a la teulada, pedra a la fachada i a les parets interiors, i la sempre agradable escalfor en el seu interior. De pelicula!!

Eren les 18.30h del passat divendres i puntual estava esperant a l’Eloi per marxar cap a Osséja. Carregats hasta les orelles, dins la Ranchera no cabia una agulla i sense encantar-nos ja estàvem de camí a França. El viatge ens va passar força ràpid, entre bromes i rialles, i a allò de les 22.12h ja estàvem tots reunits a la casa. Fem un mos i decidim quina de els estacions de ski escollim per anar-hi l’endemà, finalment la que millors condicions presentava a priori, Font Romeu.

El dissabte es lleva amb una finestra de bon temps i el primers rajos de sol ja fan acte de presència al rebedor. Després de fer fer un bon esmorçar i havent preparat los bocadillos per dinar, ens disposem a anar a pistes. Notem la inversió tèrmica rapidament, i es que a dalt de l’estació fa més calor que al poble. Uns +12º. Fem les primeres baixades i sorpren el bon estat de la neu, tot i que alguna pedra em de sortejar. També arriben les primeres costellades. Fem les fotos de rigor i al migidia fem un mos. Després de dinar, la neu ja comença a desfer-se degut a les altes temperatures i per cotes baixes ja és neu primavera, tot i així, està força bé. Fem les últimes baixades i tornem a casa per fer-nos unes dutxes, no abans sense comprar productes típics de la terra, de la mà de Cedò, mos recomana los formatges més exquisits així com els patés més bons. Cap allà les 19h anem a fer unes birres al bar del poble, on constatem, que de personajes, n’hi ha a tot arreu! Quin far de riure!

Tornem a casa, amb molta fam i es que esta nit per sopar, tenim previst fer una raclette!!. Després de fer bullir les pataques, servir el formatge, la llangonisa, el baicon… l’experta en matèria per els seus origens francesos, la Sónia, ens explica com disfrutar d’aquest plat, ademés com no, de fer les fotos de rigor. Ens vam fotre una fartada de collons, senyors!! Després del atraco, no sabiem com ficar-nos per que baixés tot, aixi que vam fer una llarga sobretaula fins ben entrada la nit. Finalment decidim, que l’endemà cambiarem de pistes, doncs l’estació escollida ara és la de Puigmal 2900.

Lo domenge, más de lo mismo, un sol que bada les pedres! El dia s’aixeca amb un Lluiset físicament contracturat per l’esforç del dia abans i pel mal de queixal, la Sónia amb mal de cap, Cedò que el genoll li fa crac-crac… així que decidim pujar a pistes l’Eduard A., l’Eloi i un servidor, mentre la resta s’en va anar a Llívia i voltants de ruta. Com a Font-Romeu, destacar el preu de l’estació, i és que per 17 euros es pot skiar a Puigmal. Fem les primeres baixades i ens sorpren l’estat de la neu, de les pistes, la neu està de …. mare però la calor és més intensa i és que la cota també es més alta, de nou doncs, inversió tèrmica. Per fer- vos una idea de la calor, va haver algun extremero que es va treure més peçes de roba del esperat (mirar foto), i és que deunidó com apretava el lorenzo! Les altes temperatures recordaven la primavera, i ja se sap, la primavera la sang altera…. fins el punt que va haver algun extremero que qüasi es guanya un forfait gratis, després d’haver piropejat desde el telecadira a la noia que ajudava en el telearrastre…. a crit de: bon apetit!!!!!!! jajaja!!!!!!

Esquiem tot el matí entre un gran paisatge (recorda la Masella), poca gent i finalment passada la una del migdia, ens retrobem tot el grup de nou, a Puigcerdà. I colorín colorado este cuento se ha acabado. El cap de setmana va passar volant però vam riure, vam esquiar, vam xalar i va regnar un ambientasso entre els que vam ser-hi. Un 10. Haver si repetim aviat senyors/es!!!! Fins la propera,

¡¡¡¡SALUT I NEU!!!!

By Eduard