A les 7.30h i tal com haviem quedat, arriba puntual lo botenc. Fem els últims preparatius; omplim la camelback i fiquem lo crono i a córrer.

El recorregut d’avui és la cursa de muntanya de Tivissa, uns 21 kmts aprox. Robert, runner d’asfalt habitualment, avui vé motivadissim per fer la seva primera mitja marató de muntanya. A les 8.00h començem a córrer per asfalt passan per la zona del coto-coto, fins que ens enfilem per la pista que porta a l’ermita de Sant Blai. Deixem la pista i agafem la sendera que vé de Sant Blai per tornar al poble i així iniciar el pujador de la Llena.

Començem a pujar, una mica fort i sense parar (començo a preguntar-me si quan acabim de pujar la Llena, Robert em fotrà 2 calvotades per la duressa d’aquest tram, doncs ell no hi està massa acostumat). Acabem de pujar fent alguna que altra parada ( sense cap calvot a la vista) i lo botenc fa fotos per al record. Mos trobem bé, i començem a descendre, ara per pista, fins arribar a la font de Sant Blai. Fem un glop i començem a pujar per la pista d’asfalt fins al coll del Ventall. Un cop arribats al coll, fem un descansillo per refer-nos. Continuem corrent a un ritme fort fins arribar a Monegret i fem el descens per les Obagues i barranc dels Fogassos. Ens trobem al kmt 11 aproximadament. Ens queda la meitat, més dura, per així dir-ho.

La baixada la fem força ràpida fins agafar el sender que ens porta a la Serra de la Creu. Anem pujant més suaus, a estones caminant. Robert queda impressionat de les vistes i de nou treu la cámera per fer unes instantánees. Divisem lo mar, tot i que hi ha restes de núvols baixos. Seguim pujant sense encantar-nos massa. Lo sol ja pica de valent, però sort del vent (en aquesta zona sempre bufa) que dóna una sensació de menys calor.

Seguim pujant fins arribar a la serra de Missamaroi que per sorpresa la nostra…… mos trobem les cabres de Severinooooo.. al mig de la serra, al mig del sender per damunt de la Roca Forada, per damunt de rocs que no feien 2 pams, en fin per tot arreu!!! Tots dos i totes elles ens quedem amb silenci. Un silenci espectacular. Com si no haguessim vist mai cabres, saps??? Lo Botenc flipant i treient como no la cámera de la camelback. Per un moment semblavem Heidi i Marco amb les cabreries per estes serres de Déu! jaja! Però va ser boníssim. Ens van donar passar, tot i que els bocs amb cara de pocs amics!

Fem un trago i continuem caminant rapidament per la zona més técnica de la cursa. Un cop baixem Missamaroi ja seguim corrent, ara més rapidament fins arribar a l’espenegall! (Abans però, fem un cop d’ull al que serà el nou espenegall per la propera cursa. Promet i molt)

Arribem a l’espenegall. Robert queda sorprés per on hem de baixar però sense donar-se conte ja estava fent espenegallingggg!!!!! Sortim a la pista del coll de Monetze i ja ens disposem a fer l’últim tram de la cursa; pista, sender i baixadaaaa!! Baixem per la Garita de la Foig com a fleches i sense encantar-nos ja estavem a la piscina fent un Aquarius. Destacar, el bon ritme de Robert per ser la primera mitja de muntanya i animar-te a seguir corrent per muntanya, de ben segur repetirás. Enhorabona crack 😉

I colorin colorado, lo running del “domenge” se ha acabado.

Esperant amb candeletes el III Skyrace d’Andorra.